Amo a Laura

I les antenes rovellades de tots els caragols que passen per davant el roser falaguer que s'enfila per la bardissa del terrat de ca teva que ja es veu que contemples clarianes de menta davant la Seu i davant Acciona que construeix i desconstrueix aquest puta palau de congressos que ens deixa totalment indefensos davant la sanitat que no vol parlar en català quan em fa mal el queixal i hom es pensa que em queix i jo només dic que som un dic un dic de l'oest o de l'est perquè aquí no potser dic del nord o dic del sud terminologia marítima i calitja espessa que no et deixa veure cap cap blanc ni cap cap vermell perquè no hi veus ni hi sents dins aquest món sideral ja ho val que les estovalles s'assemblen als cobertors potser sí potser no potser també i tots els canyissos solen ser per estotjar les estores i els records que t'apunyalen l'esquena de l'oblit quan no t'ho esperes a la impensada una oronella es desplaça dins l'aire és el mateix que dir que vola i vola com un volador de príncep blau dalt de l'herbei de les teulades que tremola quan sent les campanes de la Seu que tremolen tota la Ciutat de Rosselló-Pòrcel de Jaume I de sa feixina que només sap d'obres i d'obres i de plans zapateristes i economistes per reactivar aquesta puta crisi que m'ennuega i em deixa sec com un tomàquet o millor com un albercoc d'aquells de Porreres que els pebres vermells porrerencs són els millors del món ho jur per ma mare i per la mare de la mare que em va parir casetes blanques de calç blanca perquè la calç no és negra i aquest futur tampoc ja ho val que no vull dir potser sí potser no potser també que les veles blanques voleien a l'horitzó també és cert i que ara mateix seran les dues del migdia també és possible que tot serà perquè no em mori perquè si em mor tot es converteix en un no esdevenir que no em duu enlloc així amb dues us perquè les dues us sonen com a mínim en la meva parla cansada i desfeta en contra dels estàndards de pa amb fonteta que jo només parl la parla de l'àvia i la de l'avi que m'ensenyaven les paraules així com les deien sense cap casta de gramàtica i només amb l'art de la imitació de la imitació del foc de les paraules estimat Rosselló-Pòrcel sense tu no puc viure que em dónes tot el foc que em va viure estimat Rosselló-Pòrcel aquesta és una auca per a tu com la que tu feres per a la Ciutat de Mallorques per a qualsevol ciutat per a qualsevol edat perquè la poesia de Rosselló-Pòrcel no té edat ni té plaer només té versos i paraules i desitjos i més paraules i més verdor com la que deia ai las Blai Bonet però així i tot em sap greu santanyiner de mena em qued amb Rosselló-Pòrcel som incapaç d'abastar tot Blai Bonet així com també som incapaç d'abastar Miquel Bauçà ambdós són habitants del Parnàs on jo no puc viure les cendres de Rosselló-Pòrcel amb aquestes em conform no vull res més de poesia em cal només el seu espurneig.