Amo a Laura

Cort canvia els noms dels carrers franquistes. El carrer de l'alferes Gralla Lladó passa a ser el carrer de Miquel Àngel Riera. Vaig comprar-ne un disc compacte de poemes musicats i recitats per Pep Tosar, Joan Bibiloni i un tal Massanet, crec que també de Manacor, però del qual no record el nom. Potser Lluís, però no n'estic segur. El vaig comprar per 2 euros a Discos Gong, descatalogat. Un poeta descatalogat quan no fa ni vint anys que és mort, em fa un poc de ràbia. Bé, vaig deixar-lo a una persona i em va dir que mai no havia sentit explicar els sentiments d'una manera tan poètica. Només per això crec que cal que Miquel Àngel Riera tengui un reconeixement més important del que té. Ara li posen un carrer, però calen més coses per apropar la poesia de Riera a tota la societat, sobretot als joves. Que els joves sàpiguen que, a pocs quilòmetres del seu lloc de residència, hi vivia un poeta que també parlava d'amor, com Neruda. Perquè els joves (o les joves: les noies solen llegir més) només coneixen Veinte poemas de amor y una canción desesperada i no coneixen el Llibre de benaventurances o els Poemes a Nai de Miquel Àngel Riera. Ja és hora que se'n faci una edició de butxaca, que puguin comprar-la per dos miserables euros, que puguin regalar-la amb una rosa a l'estimada, que puguin bastir una relació personal a damunt un poema de Miquel Àngel Riera. Fins que això no passi... desenganem-nos. Mentre els joves puguin comprar per un euro, en edició de butxaca d'Alianza Editorial, els Veinte poemas de amor y una canción desesperada, les relacions adolescents seguiran bastint-se damunt els versos de Neruda. És trist, però és així.