Amo a Laura

"Estaràs vol que al llibre de text del seu fill de sis anys posi Un senyoret primet, primet, du al cap un capellet, en lloc del que posa ara: Un senyoret primet, primet, porta al cap un barret." (Diari de Balears, 26-4-2008).

Sra. Estaràs, o vostè no ha dit mai l'expressió "Ca, barret!" És a dir, que barret és una paraula ben viva a Mallorca. El Diccionari Català-Valencià-Balear també recull una cançó popular de Campos: Es barret que m'he comprat/ és lleuger i bo de dur;/ però es que m'has posat tu/ és un poc massa sobrat.

A Santanyí, quan una persona és molt petita, li diuen que és petit com un barret. Però si la senyora Estaràs està avesada a sentir el mallorquí de Ciutat, també ha de saber que a Palma, quan volen dir "riure molt" també diuen "omplir un barret de rialles".

Li oferesc el meu barret, senyora Rosa Estaràs, per qualsevol cosa que pugui ser de la seva utilitat.

Atentament,

laura

 

1. Llibre regalat per la premsa: Biografia de Mercè Rodoreda.

2. Llibre regalat per la biblioteca: Un de viatges de Joan Manresa.

3. Llibre regalat a l'estimada: Un sobre l'obra de Chagall de l'editorial Taschen.

4. Llibre que l'estimada m'ha regalat: Un de Herman Hesse sobre un llop.

 

El temps sempre torna. Tornen els sentiments, embellits en una altra persona. Les persones no tornen, però sí que tornen els tactes cutanis que fan renéixer la vida cada segon. El temps no és cap paranoia científica. El temps és cada segon respirable. En català hi ha una paraula, "alè", que ho resumeix tot. La vida és un alè, una paraula senzilla que només n'és la punta de l'iceberg.

Podria no semblar res, un dilluns qualsevol, sense importància, però passat demà és dimecres, Sant Jordi, la festa de la lectura i de la rosa. Sortiu i comprau un llibre per a la persona estimada. Si és possible, en una paradeta de llibres les quals et regalen una rosa quan compres un llibre. I regalau-li, a la persona estimada, el llibre i la rosa. Allunyau-vos del best-seller de Carlos Ruiz Zafón. Només vosaltres coneixeu la persona estimada. Triau un llibre que s'adigui amb la seva personalitat. Comprau-li un llibre que la faci contenta. Defugiu de la solució fàcil de comprar el darrer best-seller. Teniu dos dies i mig per rumiar-hi. Salut!

PD: Que consti que no tenc res en contra de Carlos Ruiz Zafón. De fet, vaig llegir EL PRÍNCEP DE LA BOIRA i em va agradar molt. Pens que la festa de llibre de Sant Jordi és una festa de tots els llibres, no només dels best-sellers. És més... de bests-sellers, se'n venen durant tot l'any. Trob que Sant Jordi ha de ser la festa dels llibres oblidats. Visca els llibres oblidats!

 

A les 8 i mitja del vespre, Maties Garcies presenta la novel·la L'alfabet, de Jaume Vidal Forteza, a la llibreria Àgora (carrer del Jardí Botànic) de Palma. NO HI PODEU FALTAR.

 

EN TORNAR D'UN VIATGE

Després d'un viatge dic: -T'estim.

Tu, amb la mà esquerra, recolzes el teu cos a la paret.

Amb la mà dreta, m'agafes l'espatlla. Jo

sé que tu ets la meva vida,

però sé també que jo en som la teva

i que en conec tots els aspectes,

tant els problemes com els moments feliços.

Faig el cafè amb llet al matí

i tu encara comparteixes els llençols

amb Morfeu. L'autobús passa prop de casa.

Jo faig una volta pel moll, et compr un ram de roses

i te'l duc amb perfum de sal, amb les meves mans marines.

Saps que tenc una àncora sense corda clavada dins la teva còrpora.

MIRAR

Mirar la mar: les columnes del crepuscle, els nins que juguen, l'alè del ponent.

Mirar la mar: l'horitzó blau del temps, el somni endormiscat. Torna la memòria a la teva veu, la llengua s'encén un altre cop

i dins el cristall Guardiola hi neix l'acte amorós, el perfil del carrer de la Fàbrica dels Somnis, número Infinit, pis Enèsim i porta del Cor.

Mirar la mar: Tinc la llum dels ulls fermada a les teves mans.

 

L'AIGUA

L'aigua se me'n va de les mans,

els cossos se'n van de la nit,

els dits es queden als vidres.

 

L'aigua desfà els llençols

i selecciona les besades

amb els gestos i les mirades.

 

L'aire té una mirada blanca

que es reinventa paraules

entre la lluna i els mapes.

S'HI QUEDAVA

S'hi quedava, a les finestres, com una mosca trista.

Papallona de sofà vellutat, llavi trist de cristall Guardiola.

Canviaria la sexta simfonia, els quadres italians, la carícia legal,

per un pas de llum, lliure, un encontre sense risc, una mirada sense reüll.

I es va perdre pels passadissos allargassats de l'aeroport.

 

Són les sis i mitja. Fa fosca. Les furgonetes passen. Els galls canten, melodiosos, amb una alternança comparable a la vida. Canten cançons d'amor. Canten cançons de mort. Fa vent. El vent que s'emporta les paraules fins a Menorca. Menorca és un cau de paraules. Hi ha cotxes que tenen retrovisors trencats. Hi ha cases amb els llums encesos. Un triangle vermell aferrat a la voravia és el rastre que ens diu que abans hi havia un cotxe mal aparcat. Fa fred. Una palma beneïda protegeix una casa des de la persiana. El cel comença a adquirir tonalitats blavoses. Entra el meu cosí amb les ensaïmades al bar. Tot seguit l'enterramorts amb l'esquela del dia. La vida és un trànsit cap a la mort. La màquina de neteja ajunta el seu renou amb el de la cafetera del bar. L'ajuntament toca les set. La nit passa rabent. A les set i quart el cel ja és ben color de cel. Ja és de dia. Ja puc acabar d'escriure.

Fa un sol de diumenge, no hi ha niguls al cel clar i el cel és color de cel, és clar. Fa un sol clar de diumenge horabaixa, no hi ha niguls al sol i el cel és ben clar, és clar. Fa un sol clar d'horabaixa endiumenjat, no hi ha niguls al clar del sol i tot el cel és sol ben clar. Fa un sol horabaixenc i endiumenjat dins uns niguls ben clars al sol d'horabaixa i al cel endiumenjat. Fa un sol...

Plora Francina,

plora Armengol,

al Born, a migdia,

el cor porta dol,

els soldats se'n van

a Kosovo, ja ho val,

dins aquest món

tan militar!

 

Us recoman Isis Montero. No sé exactament quan toca, però sembla que prest. A partir de les cinc i mitja. Bon profit al bon sentit!

 

Era el diumenge de l'Àngel. Esperàvem el Nura que entràs per la bocana del port. Al Club Nàutic de Ciutadella ballaven. Ens en van entrar ganes. Ballàrem el vals d'Antònia Font, just devora les drassanes del port de Ciutadella: I un dia que te sobren vitamines/ sa casa i sa teulada tan intensa/ s'al·lota s'entretén amb una planta/ i deixa sa terrassa com sa terra/ canvies s'aigua de sa cadernera/ i bufes perquè volin ses clovelles/ i deixes que una verge primavera/ inundi tots es metres cúbics/ que has pagat amb sa hipoteca/ T'estim...

Coser i cantar, d'Antònia Font, ahir va ser premiat com a millor àlbum pop dels Premios de la Academia de la Música, entregats a Valladolid. Encara record un final de gener, amb la cançó entre les dents i el Teatre Principal de Palma ple de gom a gom. I tu, al meu costat esquerre. Per la meva banda esquerra se m'escapa el desig. I acaba el concert i parlam de pensaments i de Rodin. I de passions. I de l'aigua que es filtra per dins les roques. I de les mans...

T'estim, Ciutadella.

Vaig parlar amb ell unes quantes vegades. Ahir es va convertir, definitivament, en una arquitectura d'absència. No l'havia llegit gaire, però era un d'aquells autors que sempre tenia a la llista de llibres pendents. A reveure, Manel!