Quela pau lapau paupau,

 

lapapau pauque lapau,

 

paulaquè lapau pauler,

 

paupauler queler paular.

 

 

Vas morir mentre veies La reina d'Àfrica per la televisió, Claudio Guillén. Amb tu vaig aprendre a llegir els silencis de les obres literàries. Ara només puc escoltar el silenci de ca teva.

 

Són les set i quart. El cel és negre tirant a blavós. Un avió passa sigilosament. Al dematí fa més fresca. Fa vent. El piano de jazz sona al fil musical del bar. Una dona mira les taronges en un dubte de comprar-les o no. Passa de llarg. Els arbres que s'han de vendre mouen les fulles tempestuosament. Són les set i mitja. El cel ja és ben cel. Gairebé són les vuit i ja és de dia. Els fanals s'apaguen. Com passa el temps! Com passen aquests textos per la xarxa... Com una ràfega de vent! Ventijol, atura't!

 

La clau al pany, el pany a la vida, la vida al foc, el foc a l'arròs, l'arròs a la boca, la boca al desig, el desig a l'alba, l'alba al matí, el matí al diumenge, el diumenge a la mar, la mar a la sal, la sal a les ones, les ones a les algues, les algues als cabells, els cabells al clatell, el clatell al coixí, el coixí a les randetes, les randetes als dits, els dits a les mans, les mans als tambors, els tambors a l'Àfrica i l'Àfrica dins ca teva.

Encara no són les sis i mitja. Fa fosca negra. La mateixa persona de sempre que mira la televisió. Un home fa jocs amb un ca damunt plaça. L'ajuntament toca la mitja. No vol dir que... Tossina. Diu Miquel Bauçà: "En el temor de Déu dansarem durant el dia, però, de nit, tota paraula será saliva. La nit sempre será nostra." Aquesta nit exhausta, gloriosa i nostra. Un placer penja bosses de plàstic i les prepara perquè possibles compradors se les puguin emportar. Els homes embutxacats també solen dur capell i diuen bon dia exagerant els llavis, com si volguessin demostrar alguna cosa. Te duc vint anys justs. Tens raó. Me cagon dena. No dic res. Vols res? Però per mi... Això mateix. Han d'anar molt alerta ara. En tenc dos jo. L'ajuntament toca les set. Ensaïmades ensucrades esperen les queixalades. Els cotxes duen una pàtina de rosada. El cel comença a adquirir tonalitats blavoses. Un piano de jazz sona alegre al fil musical del bar. El municipal fa ostentació d'autoritat, fins i tot abans de seure. El cafeter fa renou. No dius res. Jo ho trob molt malament. Un home amb un gaiato tambaleja i diu bon dia i parla d'ametles i s'asseu. Hi ha molta humitat. L'ajuntament toca la mitja. El cel és ben cel. Un cel que fa mal als ulls. No estic avesat a tanta bellesa. Com a tu, quan em somrius, i el sol se't dibuixa a la cara. Ja s'intueix a llevant el sol naixent. Una intuïció que em diu que ja és hora d'acabar aquest text.

Sant Antoni de Gener

 

va tocant sa campaneta,

 

no hi ha al món cap colomer

 

que no tengui colometa.

  

Sant Antoni fa traveta

 

a qui no li cau de gust.

 

No vagis per s'Esglesieta

 

que et pegaràs un bon sust.

  

Sant Antoni amb bicicleta

 

fins a la universitat.

 

Hi han fet un bon forat,

 

dins aquesta Mallorqueta.

  

El dimoni ben content

 

veu tot Mallorca asfaltat.

 

Pertot ens sobra ciment

 

i es mateixos han guanyat.

  

Ses blogoses he cantat

 

aquesta santa diada.

 

I si no n'estau cansats,

 

m'escolteu altra vegada

 

quan un any haurà passat

 

si aquesta vos ha agradada

 

i no la trobau ni fada

 

ni tampoc massa salada,

 

que en qüestió d'una glosada

 

sense voler fas salat.

 

I esper que qualque errada

 

Jesús m'hagi perdonat.

  

Són les sis i quart. Fa fosca negra. Un gall canta a la llunyania. Una persona mira la televisió. Un piano de jazz sona amorós al fil musical del bar i evoca sensacions indescriptibles. Són les sis i mitja. Ara la música és més alegre, un poc de latin jazz que et fa moure els peus. S'ha posada boira matinal. M'agrada el que escriu Biel Mesquida avui al diari: "Escriure és construir amb la precarietat de la llengua un reservori fràgil per estotjar-hi la inquietud de pensar, les absències de la raó, la natura imprevisible de les hores, les agitacions sexuals, la bellesa de les coses, el desfici, les batalles de l'amor, les ràbies i els plers, la dolcesa dura de viure." L'ajuntament toca les set. La boira cada cop és més densa. En un dir Jesús hi ha una taula curulla de placers i placeres que parlen i esperen els desdejunis. La boira s'ha llevada sobtadament. Els ocells piulen. Els cotxes gisquen quan frenen de cop. El cel comença a adquirir tonalitats blavoses. Una madona surt a comprar amb una senalleta. Cap a gregal veig un punt lluminós. Deu ser Venus. Ja són les vuit. Ja és de dia. Ja és hora d'acabar aquest text.

MARXA FÚNEBRE

 

Amb els braços oberts

 

anirem a l'encontre del crepuscle.

 

Tenc els braços llargs de tristesa.

 

M'aixoplugaré dins un desert

 

de ponents dolcíssims.

 

Amb els braços ensorrats

 

com ciris caiguts

 

seguiré el pas de les hores

 

que em porten cap al tàlem de la posta.

 

Els xiprells em guiaran la baixada

 

mentre veuré les voltes de la lluna.

 

Començ a sentir la nit impacient!

 

El sol davalla de la creu.

 

Totes les brúixoles tremolen

 

i les cançons i les ombres i les mosques

 

agonitzants ja no tenen ales

 

i m'esguarden des de les vidrieres.