Amo a Laura

Acciona és una empresa esclavista que es passa la llei per allà on no dic. Llegiu la notícia que ahir diumenge, 3 d'agost de 2008, va sortir a l'Última Hora a la pàgina 23. Contracta vint-i-cinc senegalesos com a electromecànics, i a l'aeroport de Palma sempre han fet feina com a maleters. Acciona és un frau laboral, una estafa, un insult a la diginitat humana... Per més inri, ara els vol reduir el contracte de 40 hores a 24. Acciona agafa esclaus africans quan li convé i després els pega una coça al cul. Després, evidentment, viatjar amb Acciona et costa un ull de la cara. Com més guanyin els caps d'Acciona, molt millor. Com deia abans, Acciona és una empresa esclavista. S'hi hauria de posar remei. Aquesta societat, en ple segle XXI, no es pot permetre tenir una empresa com Acciona.

I els nins de Palma tenen a plaer de veure cinema a la fresca. Quin oi, la veritat, veure com un es dedica a matar gent mentre els afaita. Realment, les pel·lícules del cinema a la fresca d'aquest estiu són prou educatives. Ara ja no he d'ensenyar el meu fill la manera de matar una persona. Gràcies, ajuntament de Palma.

 

Es moren els arbres de Ciutat. Us hi heu fixat. Ningú els cuida. És una vergonya. A veure, el rei, que hi faci una ullada, tanta copa del rei de l'hòstia. Ah, per cert, ja podrien també fer net la mar. I les platges no només es fan netes a l'estiu, si és que es fan netes. O és que a l'hivern, com que som un ciutadà de merda d'aquesta Mallorca emmerdada, tenc el dret d'arribar a una platja plena de merda i passejar-m'hi. I ara, com que som a l'estiu i els turistes poden venir a pixar dins la mar, ara es fan netes les platges, si és que es fan netes. Perquè així com puc enumerar tots els arbres que veig que es moren, puc fer el mateix amb les platges plenes de brutor del litoral de Mallorca i que ningú s'encarrega de fer netes.

Avui m'hi he tornat a fixar

No els cuiden, els reguen quan no toca (quan el sol els xucla l'aigua) i, mentrestant, milers d'aturats són a les coes de l'atur, quan podrien regar els arbres en plena serena. És clar, els funcionaris de l'Ajuntament de Palma són incapaços de regar els arbes en horaris extralaborals. Mentre els jardiners acabin la feina a les 3 del migdia, els arbres de tots els parcs de Ciutat es seguiran morint any rere any. No vull més parcs. Només vull que els que hi ha estiguin en condicions. VIDA JA!

No hi ha manera de caminar sense aferrar-se a cap banda. Vull aire fresc que em faci volar. Vola, vola, Laureta, que pegaràs a la bombeta i esclaratàs com un ocell. Vola, vola, vola amb ell. Vola, vola, ocelleta.

 

Django Reinhardt sona el NIGHT AND DAY. La cussa dorm devora el radiador apagat. L'aire entra per la persiana. Els cans del carrer lladren com a desesperats. El vent engronsa la pissara de suro on hi tenc penjats els paperets que diuen: AVUI ÉS UN DIA MERAVELLÓS. DEMÀ SERÀ UN DIA MERAVELLÓS. Un horabaixa d'estiu...

Merda collonera, grandolàs escagarrinat, tros de gorrí, poruc oiós, mal patriota, maleït porc, repugnant tinya, gallina pocavergona, mal et pegàs un llamp, des de l'altra banda, tot s'aferra, covard ben empardalat, traïdor merdetes, que vols que la tomba del bon Jesús estigui dins els pagans. Porc de merda!

I és clar, ells han de menjar i pagar hipoteques i per això fan feina i t'emprenyen a l'hora de la sesta perquè tu no puguis dir que l'empipadura no és democràtica, perquè tothom està empipat d'igual manera. Tothom és lliure si tothom pot ser empipat. A la merda la llibertat! Que vagin a fer obra damunt la mar, a veure si els peixos es desperten d'una punyetera vegada i ens diuen el nom del porc. Perquè la mar, desgraciadament, cada vegada s'assembla a un excusat ple de merda i de pixum. Encara no entenc com encara hi ha gent que menja peix, que va a la platja i que es submergeix dins la mar. N'hi ha per estar contaminats fins al nas. I llavors encara diuen que la mar Mediterrània és de les més netes. No vull pensar ni com deuen ser les altres. Una merda que sura. Bé, me'n vaig a dormir, a veure si em llev de damunt l'emprenyadura. Bona nit!

 

No plou ni fa sol. Només volen dues gavines una devora l'altra. Voleia la roba estesa. Un cotxe fa renou. La mar és tranquil·la. Les antenes, solitàries, esperen les ones per infectar-nos de programació televisiva. Una oronella senyoreja el cel. El vent em despentina. Les teules tenen un aspecte humit. Enyoren la pluja i s'hi transfiguren. Un ca lladra a un avió que s'enlaira com un ocell de foc. Els nins ploren. Hi ha turistes per damunt el baluard de Sant Pere que contemplen un altre avió. Aquest darrer avió, però, no vola tan empinat. Són coses de l'empinació -o de l'empinatge- que a vegades s'hi incideix més i a vegades no tant. Les gavines continuen fent cercles. Podria dir com un tal poeta que li deien Cummings que els avions morts fan voltes per dins el meu cap. Bé, ell no deia exactament això, però sí una cosa semblant. L'àngel de l'Almudaina ho vigila tot. Vigila un altre avió, un poc més petit que els altres dos, que també s'enlaira. Sempre seguit s'enlairen avions. Vivim en una illa que és un gran aeroport. No sé si he de riure o de plorar. O he de plorar i he de riure. O només riure i no plorar. O només plorar i no riure. RIIIIIIIIIIURRRRRRRE.

 

Un any més em plau cagar-me en l'estiu i en la puta calor que em fon la merda que em surt del cul. L'estiu és una festa, especialment per a les persones que caguen diners. En molts aspectes de la nostra vida ens queixam. Potser tenim una mica de raó. En la seva primera etapa, la vida és un oasi. Només cagar, miccionar i agafar el son. Però aviat tot ens crea problemes i acabam protestant per qualsevol cosa. Me cag en Déu! La meva traça proverbial migrada no em permet de dir res més. En tornar a Montserrat, besaré els peus a la Moreneta. És la nineta dels meus ulls. I a Lluc a peu, evidentment!

Lectures del mes de juny de 2008

1. Poesia completa, de Miquel Martí i Pol.

2. El lobo estepario, de Herman Hesse.

 

Pujol bada boca al centre de la foto. Demà, una conferència dels estruscs. Uns tocs a la paret. Un cafè amb sacarina. Un bon dia amb veu rogallosa. Miquel Àngel Vidal aprèn anglès. Santa Catalina's Dream! Després de la victòria d'Espanya a l'Eurocopa, hi ha una cosa que no escapa a ningú. La tarifa de Dani Güiza es deu haver disparat. El que encara és jugador del Mallorca, aviat no ho serà. España!

Ahir em va trucar en Joan, al vespre. Adéu. Però no havíem quedat a les deu? Besos. El cor de Chopin n'explica la música. No hi ha lloc. Fumant un havà davall un arbre, espera torn a la barberia un home amb una camisa blanca. Santa Catalina's Dream.

He llegit a poc a poc. M'he despert a les set i mitja. Nota publicitària: "Existe un festival de teatro que fundó una mujer que nunca se callaba lo que pensaba. festivaldemerida.es. Del 21 de juny al 30 d'agost. Demà dissabte, a Son Servera, a les deu i mitja, Celtas Cortos. Xisco Rubio inaugura avui exposició al Museu i Fons Artístic de Porreres. Fins una altra. Anit, al Saratoga, Víctor Uris, a les 11. Un cafè amb llet i un croissant. Santa Catalina's Dream!